El cantant Nino Bravo va interpretar la cançó "Libre" el 1972. Sota els acords majors i una èpica que ens impulsen, tal i com diu ell, “a volar” s’hi amaga, però una trista historia que avui coneixerem.
Ara que se celebren 30 anys de la caiguda del mur de Berlin, és un bon momento per trovar els origens de tan majestuosa interpretació. El 9 de novembre de 1989 queia el taló d’acer que havia separat durant dècades l’alemanya est de la oest. Però no havia transcorregut un any de la seva construcció que ja els joves alemanys de l'anomenada República Democràtica, RDA somiaven amb arribar a l’altre cantó, desafiant l'estricta vigilància de la frontera.
Peter Fechter amb només 18 anys va ser la primera víctima intentant creuar el mur de Berlín, moria el 17 d'agost víctima dels trets disparats per les guàrdies que custodiaven la banda oriental del mur. El pla per saltar aquesta construcció, havia consistit en amagar-se en un taller de fusteria prop d’ell, per observar el moviment dels guàrdies des d'allí i poder saltar des d'una finestra en el moment adequat fins a l'anomenat “corredor de la mort” (una franja de terra entre el mur principal i un mur paral•lel que recentment s'havia començat a construir) i cop allà, córrer pel mateix fins a una paret propera al “Checkpoint Charlie”, al districte de Kreuzberg al Berlín occidental.
Quan va intentar escalar el mur, els guàrdies de la Deutsche Grenzpolizei van disparar. El seu company va aconseguir travessar el mur, però Fechter va rebre l’impacte de bala a la pelvis, davant de centenars de testimonis. Va tornar a caure a l’anomenat “corredor de la mort” de la banda est, on va quedar a la vista de la gent situada al costat occidental, entre la qual s'incloïen periodistes. Malgrat els seus crits, segons testimonis, no va rebre ajuda mèdica, de la banda Occidental, només van poder tirar-li una farmaciola però no va servir de gaire, Peter es dessagnava fins a morir aproximadament una hora més tard. Gairebé una hora va durar l'agonia de el jove davant la vista impotent de banda i banda de la frontera. Poc després manifestants cridaven assassins als guàrdies des del costat Oest de la frontera.
Deu anys més tard, arrel d’aquest trist succés, sorgia la cançó "Libre" interpretada pel cantant valencià Nino Bravo i composta per José Luis Armenteros i Pablo Herreros. La seva primera interpretació va ser, abans de la seva edició en disc, al programa de TVE Luces de noche, sent comercialitzat poc després en un senzill «Libre-Vete» a l'octubre de 1972 i en el LP Mi tierra un mes després. Libre va tenir molta repercussió, popularitat i reconeixement tant a la península hibèrica com Llatinoamèrica, existint en l'actualitat més de 6 enregistraments televisius de «Libre» a TVE (tenint en compte que el cantant moriria als pocs mesos, a l'abril de 1973), i fins i tot va ser emès en l'especial Cap d'Any de 1972 quan ja estava situat al capdamunt de la llista d'èxits musicals a Espanya.
I amb una lletra tant explícita, no tardarien les interpretacions lliures (mai millor dit) a banda i banda de l’escenari polític. El tema es va convertir en un himne a la llibertat que, curiosament, veia la llum en el tardofranquisme espanyol. No va poder ser un tema adoptat per al progressisme espanyol d'esquerres del moment, que ja tenia icones molt sòlids com Luis Eduardo Aute, Joan Manuel Serrat o Paco Ibáñez, però en qualsevol cas es tractava d'un anhel de llibertat que casava perfectament amb una part de la joventut espanyola que va acollir el tema amb enorme entusiasme.
I el que són les coses... la cançó també va prendre tints polítics a Llatinoamèrica, però d’una altra manera. Prohibida a Cuba, a Xile va ser adoptada com un himne anticomunista i es va tornar popular entre els simpatitzants de la dictadura militar. La interpretació de la cançó per Bigote Arrocet al Festival de Viña de la Mar al febrer de 1974, de genolls davant el públic (entre el qual es trobava el dictador Augusto Pinochet), va resultar icònica. la historiadora de la música Katia Chornik, en el seu estudi «Sons de memòria : música i captivitat política al Xile de Pinochet ») assegura que la cançó va ser utilitzada durant interrogatoris a presoners polítics durant la dictadura militar.
Comentarios