Escollir una sola cançó dels Beatles és una tasca titànica. Estem parlant d’una de les bandes més famoses de la història, i els seus èxits es compten per desenes. Tanmateix, "Hey Jude" amaga al darrere una tendra història d’afecte que mereix ser explicada.
“Hey Jude” va ser editada el 26 d'agost de 1968 a Estats Units i el 30 al Regne Unit. Va ser el primer single (acompanyat de "Revolution") que va llançar el grup en el segell discogràfic Apple. La cadència balancejant de la cançó li va servir a Paul McCartney per consolar a Julian Lennon, el fill de John quan aquest es va divorciar de la seva primera esposa Cynthia Powell.
Julian Lennon i Paul passaven moltes hores junts. De fet més que amb el seu propi pare, la qual cosa els va crear una estreta amistat. Segons el petit Lennon, “tenia més fotos seves de petit jugant amb Paul que amb el meu pare”. És per aquest motiu que quan McCartney es va assabentar de la separació del seu company de grup i l'angoixa que això li va suposar al petit Julian (d’aleshores cinc anys), va pensar en una cançó mentre estava conduint el seu cotxe precisament de camí a casa d’ells. En aquell moment, va començar a cantar: Hey Jules, no ho espatllis, agafa una cançó trista i millora-la... Tenia un missatge optimista i esperançador per al petit. Portava prop d'una hora conduint, va apagar la ràdio i va intentar compondre una melodia. Fou així de senzilla la manera com aquest tema va sorgir de la seva ment.
Però malgrat que el punt de partida va ser aquest, no va ser fins el 1987 quan McCartney va poder parlar sobre la història de “Hey Jude” amb el seu protagonista: Julian Lennon que aleshores ja tenia 24 anys. El Beatle li va explicar que havia estat pensant sobre la seva situació tots aquells anys, sobre el que va haver de passar.
Més tard, quan ja estava als estudis de gravació, el nom de Jules seria canviat per Jude, no per cap motiu personal sino simplement pel seu ritme i sonoritat; enganxava millor amb el ritme de la composició. Curiosament, quan McCartney li va mostrar el tema a John Lennon, aquest va pensar que estava dedicat a ell i Yoko Ono, amb qui estava començant la seva relació. “Hey Jude” no només va comptar amb el beneplàcit de John Lennon, sinó que es va fer amb el suport de tots els membres del grup, que van començar a gravar-la el 29 de juliol de 1968 primer als estudis Abbey Road de Londres i després als Trident Studios per motius tècnics.
La banda de Liverpool va gravar 25 vegades durant dues nits “Hey Jude” abans del seu llançament, a manera d'assaig. De fet, una d'aquestes proves és la que es va publicar al disc Anthology 3. Es tracta d’una versió amb una introducció de Lennon i McCartney. L'orquestra que va participar en l'enregistrament estava composta per 36 peces: 10 violins, 3 violes, 3 violoncels, 2 contrabaixos, 2 flautes, 2 clarinets, 1 clarinet baix, 1 fagot, 1 contrafagot, 4 trompetes, 2 trompes, 4 trombons i percussió. Durant l'enregistrament, la banda britànica va demanar a l'orquestra que aplaudís i cantés també la tornada, encara que un dels components va contestar que no donaria "copets" ni cantaria "la punyetera cançó de Paul McCartney". Finalment, ho van fer a canvi de cobrar el doble i es pot escoltar al final de la cançó. I si voleu més curiositats, en el minut 2:58 es va colar per error el so de McCartney dient "maleït sigui", i van decidir deixar-ho perquè no quedava malament.
?
Els seus set minuts i onze segons de durada, no va impedir que la balada entrés en el Top 10 de les llistes britàniques i nord-americanes de senzills. A més, és la cançó dels Beatles que més temps s’ha mantingut com a número u als Estats Units; un total de nou setmanes. En l'actualitat, Hey Jude ha venut prop de vuit milions de còpies, convertint-se al seu torn en tot un himne al Regne Unit. De fet, aficions d'equips de futbol com el Cardiff City, han utilitzat el seu melodia per compondre diversos càntics. També va ser la balada que va clausurar la cerimònia d'obertura dels Jocs Olímpics de Londres en 2012, on milers de persones van acompanyar a Paul McCartney amb el seu "na-na-na-na".
Per cert, les notes dels arranjaments musicals van ser subhastades el 1996 i va ser el mateix Julian Lennon qui va pagar per elles 25 mil lliures (més de 27.500 euros).
Comentarios